Gairebé tota la conversa d’avui ha estat relacionada amb les experiències de voluntariat dels assistents.
La persona que vol fer voluntariat necessita una preparació, tant en coneixements específics segons la dedicació, com en capacitats personals per acollir i ajudar a d’altres persones, en el nostre cas amb carències materials i afectives.
Un dels factors fonamentals que ha de tenir la persona voluntària és la capacitat d’acompanyament emocional. Moltes vegades, el que comença com un voluntariat temporal -per uns mesos- es va convertint en una amistat que perdura durant molts anys, i fins i tot per tota la vida.
Aquest voluntari es va convertint en un referent per a la persona ajudada, de manera que es van creant vincles afectius i es contribueix decididament a la estabilització de la persona ajudada. D’aquesta manera els joves van assolint una emancipació plena.
Alhora, el voluntariat és una tasca molt gratificant, molt més del que ens havíem imaginat al començament. De fet, veiem que és més el que es rep que el que es dóna.
Quan en una entitat s’aconsegueix que s’impliquin com a voluntaris persones que havien estat ateses en els programes de l’entitat, es dóna un pas endavant de gegant, perquè es constata que el que s’ha anat transmetent és la generositat, base indispensable per a aconseguir una societat cohesionada.
