En el tema de la immigració hi ha barrejada molta ideologia, interessos i confusió. Hi ha qui pregona obrir les portes del tot, i d'altres les volen tancar amb clau. Uns són qualificats de “bonistes”, i els altres, de “radicals d'ultradreta”. Uns pensen que les fronteres no han d'existir i els altres veuen la immigració com una amenaça social, econòmica i als valors culturals.

La realitat és que a Espanya i a Catalunya, la taxa de natalitat és molt baixa –només 1,2 fills per dona–, i que si no hi hagués immigració la població envelliria, amb risc de desaparèixer. Qualsevol anàlisi rigorosa veu que les societats avançades estan envellint, i per poder progressar necessiten immigració, però aquesta ha de tenir límits, ser ordenada i seguir uns criteris.

Catalunya ha necessitat i necessitarà immigració. Però de quin tipus? A banda que s'ha d'acollir per raons humanitàries, la política d'immigració ha de tenir presents les necessitats laborals del país, el model productiu present i futur, la capacitat d'integració i l’acceptació social.

És cert que bona part de la immigració que hem tingut és de persones poc formades, fet que redueix la productivitat i la renda per càpita, a més de crear certes tensions socials. Però la realitat és que amplis sectors de l'economia espanyola i catalana són de poc valor afegit i, per tant, creen llocs de treball de baixa qualitat. La immigració que ha vingut és la que han demanat els sectors del turisme, la construcció, l'agricultura o els serveis personals, com ara la cura de la gent gran.

Per augmentar el PIB i la renda per càpita, Catalunya s'ha d'inserir en el nou model productiu i de demanda que s'està configurant a la UE i en l'àmbit mundial. Ha de modernitzar el teixit productiu, crear i atraure empreses i serveis de més valor afegit. Això suposa transformar progressivament el model productiu cap a sectors innovadors i productes i serveis de més qualitat, els quals demanaran llocs de treball més qualificats i augmentaran la productivitat. Es dona el contrasentit que tant a Espanya com a Catalunya tenim un atur elevat i al mateix temps moltes empreses demanen personal qualificat que al mercat laboral no està disponible.

Catalunya ha de fer un gran esforç en educació, formació, reconversió professional i en atraure personal especialitzat per atendre la demanda d'un sistema productiu que s'està transformant. Catalunya sempre ha estat un país d'acollida d'immigrants, els quals han contribuït al progrés. Cal continuar rebent immigrants, però se'ls ha d'acollir i integrar dignament a la societat, i se'ls ha d'ajudar a formar-se en aquells sectors que el teixit productiu necessiti i que l'entorn actual demani. Un entorn de gran complexitat que exigeix visió de futur, esforç, flexibilitat i voluntat de progressar. Catalunya té la capacitat de convertir aquest desig en una realitat.

Francesc Raventós. Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. La Vanguardia. Dinero. 19.11.2023. p. 15