Braval

Català Castellà

Vencerem la pobresa amb l'educació

Josep Masabeu
03/02/2012
Un de cada quatre espanyols és pobre o està en risc de ser-ho

El 25,5 % de la població, 11.666.827 persones, vivia a Espanya el 2010 en situació de pobresa o en risc de pobresa, segons les dades de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN). Aquest col•lectiu exclòs socialment augmentà de forma absolutament preocupant en un milió de persones entre 2009 i 2010.

Entre tots hem d'afrontar aquesta situació amb actuacions a dos nivells:
 
En primer lloc un pla de xoc que permeti cobrir les necessitats bàsiques: menjar, abric, habitatge, salut, etc. En aquesta línia es troba la resposta ciutadana de multitud de persones i entitats de tota mena que ajuden molt generosament. Pensem per exemple en l'èxit de la campanya del Gran Recapte, o la recollida de menjar per Nadal de moltes parròquies i institucions, etc. Això vol dir que la gent s'adona que la situació és la que és, i col•labora en la mida de les seves possibilitats.
 
Però alhora cal fer accions que permetin a cada persona desenvolupar les seves capacitats i recursos personals per sortir d'aquesta situació d'exclusió. És allò d'ensenyar a pescar i no acontentar-se amb donar-li un peix per menjar. I això passa necessàriament per l'èxit escolar i la inserció laboral.
 
Per això és fonamental el treball de moltes entitats dedicades al suport socioeducatiu dels joves i de les famílies en el seu procés de creixement en un context d'exclusió social, de manera que s'aconsegueixi la promoció de cada persona.
 
La solidaritat es construeix amb realitats.
Si manquen mitjans econòmics, és necessari l'ajut material, institucional i particular.
Si manca afecte i amor, en el patiment, la trista soledat o la freda indiferència, és imprescindible una relació personal per poder oferir afecte, comprensió, disculpa, acollida, consol, ajuda ...
 
Aquests dos aspectes no s'haurien de separar. Per això és tant necessària, eficaç, propera i humana la implicació del voluntariat.
 
Tots hem d'ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats. Tots podem fer alguna cosa pels altres. Perquè si tu tens una necessitat i jo et puc ajudar i no ho faig, el problema no és que tu et quedes amb aquesta necessitat, el problema és que jo m'estic tornant un egoista. I amb egoistes de cap manera no podrem aconseguir una societat cohesionada.


×

Uso de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, millorar la navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en els nostres Termes i Condicions d'Ús.