En moltes llars es van preparar les motxilles per a tot tipus d'activitats: campaments, casals d'estiu, travesses de muntanya i colònies de vacances. Les preparaven els nens amb ajuda de mares, pares i milers de monitors, majoritàriament voluntaris que, carregats d'il•lusió, s'implicaran en una intervenció educativa integral.

La societat civil catalana assumeix aquesta responsabilitat i amb alguns suports públics es bolca en l'activitat essencial dels centres d'esplai, escoltes i cases de colònies. Ho fa des d'un model integrador, donant l'oportunitat de participar de forma normalitzada a famílies que passen per dificultats. Sense estridències, ni massa papers, els monitors els hauran confirmat que compten amb el nen o nena, com cada dissabte o cada estiu. I el més important, aquell nen d'una família que no ha tingut prou recursos per pagar el casal o la colònia, aquests dies serà un més, conegut pel seu nom, company dels seus companys, amb els quals compartirà jocs, piscina, dormitori, excursions i menjador. Junts integraran valors, actituds i virtuts com el respecte, l'estima pels altres i pel medi natural, la capacitat d'esforçar-se, la vivència de la pau, el silenci, l'espiritualitat.

Molts particulars han contribuït amb donatius. A més, ajuntaments, diputacions, Generalitat, el Govern central canalitzant el 0,7% de l'IRPF per a altres finalitats socials, la Fundació La Caixa i altres empreses ho han subvencionat avalant la importància d'aquest espai integrador, afavoridor de la igualtat i de la cohesió social que protagonitzen nens i monitors. La seva proximitat generacional, la generositat dels joves, la llibertat que les vacances afavoreixen, fan possible aquest petit miracle que és educar en el lleure.

Encara que seria positiu que l'administració pogués contribuir més per arribar a més famílies, és ric i positiu que la iniciativa social el promogui des de la generositat individual de tantes persones. Cal fer possibles drets com el de la infància a l'oci, però també respectar i potenciar que sigui una iniciativa de la societat civil que té, en aspectes com el voluntariat dels monitors, una riquesa excepcional.

Josep Oriol Pujol i Humet. Fundació Pere Tarrés, director general. La Vanguardia, 26 juny 2013, pàg. 21