Braval

Català Castellà

Immigració i encaix en la societat

Josep Masabeu
28/01/2010
La immigració és una realitat polièdrica, amb moltes facetes interconnexionades, que constitueix, probablement, el repte més complex que el nostre país ha d’afrontar actualment.

És fonamental definir un model d’encaix en la societat que pugui ésser entès i compartit per tots els ciutadans.
 
Els immigrants han de ser legals i arribar a constituir una classe mitjana normal, desenvolupant una vida compatible amb la vivència de les pròpies creences. S’ha de comptar amb ells, sempre i quan acceptin els nostres codis. S’ha d’ensenyar que qui s’ha d’adaptar a una determinada cultura és el que hi arriba. I no pas al revés.
 
Només si en la societat està garantit un nucli dur inicial, un fons de referència en el plànol antropològic, es poden amalgamar les comunitats estrangeres, integrar-se amb els elements fundacionals i es pot evitar que ‘es torni boja’ la convivència civil. Així es pot anar construint un encaix en la societat que ha de pivotar en la interculturalitat + uniformitat ètica en els drets universals, uns principis que han de ser inalienables i assumits per tothom, com són: la igualtat, els drets de la persona, la no discriminació de la dona, la llibertat religiosa, la separació església-estat, la supremacia de la norma ètica, etc. L’exigència d’aquests valors és quelcom irrenunciable.
 
Hem de construir un país amb aquests valors unificats i sense dubtes. La porta d’entrada al país s’ha d’obrir a aquells que es comprometin de veritat a arrelar-s’hi.
 
El problema està en definir aquests valors. Per aconseguir-ho, des de l’any 2004 es van desenvolupant encontres interdisciplinaris en diverses universitats del món per a mirar d’arribar a definir uns principis fonamentals, un comú denominador de principis, compartits per tothom.
 
Una gran dificultat es troba en la idea que tenim d’aquests principis. Quan a occident ens referim als drets fonamentals de la persona pensem automàticament en els recollits en la Declaració Universal de Drets Humans de l’ONU de 1948. Però en el món musulmà estan pensant en la Declaració d’El Cairo sobre Drets Humans en l’Islam de l’any 1990, signada per pocs països, en la que es relativitzen molts d’aquests drets fins gairebé buidar-los d’operativitat, al sotmetre’ls a la interpretació de la sharia o llei religiosa islàmica. S’utilitzen les mateixes paraules, però es refereixen a realitats diferents.
 
On trobar aquests principis fonamentals? Caldrà seguir debatent,  estudiant i aprofundint en aquests tres àmbits:
- La primacia de la raó enfront de la força
- Una aposta decidida pel diàleg, per a tendir ponts entre diferents
- La responsabilitat dels representants religiosos, dels governants i dels intel•lectuals cridats a liderar aquest diàleg racional entre cultures i religions
 
Article publicat a Catalunya Cristiana, 28.01.2010


×

Uso de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, millorar la navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en els nostres Termes i Condicions d'Ús.