Braval

Català Castellà

Guissona: el poble on la feina uneix 47 nacionalitats

Laia Vicens. Ara. 03.04.2017
09/06/2017
L’abundància de llocs de treball frena el racisme però no garanteix la integració entre nouvinguts i autòctons

 
 
El nombre d’immigrants que ara viuen a Guissona -més de 3.500- supera tots els habitants que hi vivien l’any 2000. Un creixement exponencial que s’explica per la gran oferta de feina que hi ha al poble i que ha convertit Guissona en el municipi de Catalunya amb un percentatge més elevat de nouvinguts. El 49,9% dels habitants són estrangers, que provenen de 47 països diferents, sobretot de Romania (34%) i Ucraïna (30%) però també del Senegal (12%), Bulgària (7,6%) i el Marroc (5%). L’any 2000 Guissona es va convertir en el primer poble de l’Estat en el qual la població immigrant va superar l’autòctona. Una petita ONU enmig de la Segarra que ha aconseguit allunyar qualsevol ombra de racisme i xenofòbia gràcies a la gran quantitat de feina que hi ha al municipi. L’atur no supera el 5%.
 
El bon funcionament del Grup Alimentari de Guissona (GAG), propietari de les botigues BonÀrea, dona feina directament a 4.000 persones. “Si la gent està ocupada és fàcil mantenir la pau social”, explica Antoni Condal, responsable del departament de relacions externes del GAG. L’empresa va començar a buscar treballadors forans en veure que extremenys i andalusos deixaven d’arribar a Catalunya per quedar-se al seu territori i treballar en el sector de la construcció. “L’any 2000 només vam trobar 20 persones a tot l’INEM espanyol disposades a venir a treballar”, assegura Condal. L’empresa va optar per fitxar els senegalesos que a l’estiu feien de jornalers als camps fruiters de Lleida, però no n’hi havia prou. El GAG creixia a un ritme frenètic, contractant unes 200 persones cada any. L’opció de fer contractacions massives de joves de països de l’est d’Europa, a qui ajudaven a tramitar els permisos de treball i de residència, tampoc va acabar de funcionar. “Eren metges i enginyers que mataven pollastres”, recorda Condal. Va ser aleshores quan l’empresa va decidir anar fins als països d’origen per seleccionar directament joves amb experiència en escorxadors o carnisseries.
 
Permisos i reagrupaments
Un cop a Guissona, l’empresa els facilitava un habitatge, aprendre l’idioma (el 85% dels guissonencs entenen el català, segons l’Idescat) i els costums del país. I també impulsava la reagrupació familiar, una iniciativa que ha sigut clau per a la bona convivència: permet als nouvinguts no perdre la seva identitat -es retroben amb la família i fan pinya amb la resta de compatriotes- i a la vegada coneixen, de seguida, les normes de convivència.
 
La Ioana va arribar fa set anys de Romania. Ella creu que “sempre serà estrangera” en una terra que, malgrat tot, l’ha acollit millor del que s’esperava. No pensa a tornar: “Aquí tenim feina, jo i el meu marit. No necessitem res més”, diu. Però que no hi hagi conflictes no significa que hi hagi integració.
 
“A les juntes de les entitats culturals i esportives no hi ha la meitat d’immigrants”, exemplifica Xavier Casoliva, l’alcalde des del 2011, que admet que “costa moltíssim” implicar els nouvinguts. “Pensa el que tu faries si anessis a l’estranger: si estiguessis a Londres amb 500 catalans més. Amb qui aniries?”, pregunta. L’alcalde explica que encara que “no hi ha un carrer o un barri dels immigrants”, com passa en altres ciutats, sí que hi ha bars “on només hi van immigrants” i d’altres on només hi ha autòctons. L’Ajuntament, defensa Casoliva, fa esforços per implicar-los en el dia a dia cultural. L’alcalde explica que teixir bones relacions entre les diferents religions que conviuen a Guissona tampoc ha sigut fàcil. A l’església del poble, per exemple, coincideixen diferents branques del cristianisme, cadascuna amb el seu capellà. El mateix passa a la mesquita, on hi van musulmans de diferents països.
 
Altres conseqüències de l’arribada d’immigrants són els nous equipaments municipals: s’ha obert una escola de primària, s’ha ampliat l’institut, s’ha renovat la biblioteca, s’ha construït un nou pavelló municipal i unes piscines i l’ambulatori ara ja és un CAP que “està col·lapsat”, segons diu el mateix alcalde, que reclama que Guissona sigui una àrea bàsica de salut per no haver d’anar a Cervera “cada dos per tres”.
 
L’escola, clau per a l’acollida
Un dels nous equipaments és l’escola. Va tancar el 2007 per traslladar-se a un espai més gran però tot i l’ampliació va quedar petit i es va haver de reobrir l’anterior centre, amb el nom de Ramon Estadella. “No estaríem aquí si no hagués arribat la immigració”, afirma Laura Martí, directora de l’Estadella. El centre té ara 220 alumnes, el 70% dels quals són de famílies immigrants. “La majoria ja han nascut a Catalunya”, explica. La cap d’estudis, Marta Amat, afirma que els nens i nenes veuen la diversitat “com una cosa natural”. “A ells els és igual si el company és negre o és ros. Ells no tenen els prejudicis que tenim els adults”, rebla la directora. L’escola té una aula d’acollida i un suport lingüístic per ensenyar el català als nouvinguts.
 
El gegant del GAG, que segueix creixent, continuarà portant immigrants al poble. És la paradoxa guissonenca, perquè, curiosament, el motiu que explica que Guissona sigui el poble amb més nouvinguts és, també, el que explica que no hi hagi racisme: la feina.
 


×

Uso de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, millorar la navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en els nostres Termes i Condicions d'Ús.