Braval

Català Castellà

Família i Valors

Núria Gispert
30/04/2013
Vida Familiar
Al nostre país la família continua sent el pilar fonamental de la seguretat, el benestar i la felicitat de les persones. Avui existeix una mutiplicitat de situacions familiars, que aporten complexitat a l’exercici de les funcions parentals.
Els horaris laborals són molt extensos i encara no s’ha produït plenament un canvi de cultura respecte de les responsabilitats familiars dels homes i les dones,i això multiplica els conflictes en la dedicació a la vida domèstica.
D’altre banda, el recel social cap a qualsevol forma d’autoritat desorienta els pares i les mares, que poden tendir a consentir excessivament els infants i adolescents.
Un altre factor diferencial ha estat l’augment de l’esperança de vida, que provoca una nova intensitat en la xarxa de relacions i de cura entre els seus membres, una nova solidaritat intergeneracional.
Reforçar els aspectes positius de les famílies actuals i ajudar mares i pares en la seva funció parental serà una estratègia clau per millorar l’educació del nois i noies.
 
Valors i estils de vida
Desgraciadament, la nostra societat occidental té com a valors dominants l’individualisme, el consumisme i la recerca del benestar màxim, que han passat a ser elements fonamentals a la nostra vida i que, paradoxalment, generen frustració, exclusió, addiccions, minva en la salut i infelicitat.
En el moment actual, i com a conseqüència de la crisi econòmica, sembla evident que els joves que no han conegut una altre societat que la del consum desaforat tindran serioses dificultats per adaptar-se a la nova situació.
Els nostres nois i noies tenen el risc de créixer tancats en si mateixos, amb horitzons molt propers, procurant el seu màxim profit i confort individual, guiant-se per la llei del mínim esforç i esperant que tot els plogui del cel.
Tenim el repte de reforçar la dimensió comunitària en els nostres barris i poblacions, de fomentar el sentit de la responsabilitat vers els altres i un mateix, i de regenerar l’esperit crític i la iniciativa emprenedora, les ganes de “complicar-se la vida” fent alguna cosa per millorar la societat, en comptes d’escarxofar-se al sofà.
 
En aquest context emergeixen amb força i capacitat mobilitzadora els estils de vida i els valors alternatius que busquen transformar la societat, com ara el compromís, la solidaritat, la cooperació o la sostenibilitat, dels quals els moviments socials i amplis sectors de la població juvenil són els principals exponents.
 
Quins són els valors humans que haurien d'inspirar la tasca educativa?
 
Utopia
Volem avançar cap a un món més just, vers una societat inspirada en els valors de la pau, la democràcia, la fraternitat i la sostenibilitat.
Per tant treballem perquè els infants i joves desitgin un món millor i trobin sentit a aportar el seu esforç per millorar les coses, les relacions entre les persones, l'harmonia entre el progrés i la natura.
 
Solidaritat
Optem per la cultura de la solidaritat i la cooperació, basada en la dignitat de les persones i dels pobles i el respecte a la diversitat i als drets humans.
Per tant creem llaços de comunitat de manera que la diversitat no la visquin com amenaça sinó com a riquesa i, sense renunciar a la pròpia identitat, s’identifiquin i solidaritzin amb la gran família de la Humanitat.
 
Iniciativa
Volem fomentar la participació i l’esforç individual i col·lectiu per fer front als reptes, amb creativitat i compromís per desenvolupar una ciutadania activa i responsable.
Per tant, treballem perquè els infants i els joves desenvolupin autonomia personal i responsabilitat cívica, assumint un compromís de ciutadania activa i participativa en el si d'una societat democràtica.
 
Felicitat
Cerquem una ètica basada en la recerca de la confiança en la persona i de la felicitat individual i col·lectiva.
Per tant, treballem perquè els infants i els joves aprenguin estimar, a ser feliços i a gaudir de la vida a partir de l'honestedat, la coherència, la generositat, la senzillesa, la comunicació i l’expressió dels sentiments.
 
La desorientació en l’exercici de l’autoritat
És el principal problema que es detecta en las relacions entre pares i fills.
L’autoritat s’ha de guanyar, s’ha de merèixer. Suposa no sols entendre les situacions i trobar-los la millor resposta, sinó que també cal un tarannà de diàleg i raonament en la presa de decisions, així com actituds sòlides i exemplars, capacitat de comprensió i empatia envers l’altre; flexibilitat en les actuacions i valors ferms.
En definitiva, la millor manera de guanyar-se el respecte d’un fill és ser capaç d’esdevenir un referent per a ell, mentre que alhora cal tractar amb respecte la seva individualitat i anar-li reconeixent una progressiva autonomia a mida que creix. 


×

Uso de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, millorar la navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en els nostres Termes i Condicions d'Ús.