Aquesta àrea, multicultural i rica en diversitat, concentra problemàtiques molt representatives de la realitat de la ciutat, a les quals es refereixen sovint els mitjans de comunicació. En poc més d’un quilòmetre quadrat viuen més de 48.000 persones, una xifra que triplica la densitat mitjana de la ciutat.

La meitat dels veïns són d’origen estranger. Hi predomina una classe mitjana empobrida, amb un alt nombre de famílies en risc d’exclusió social, desafavorides i sense esperança. El 30% de la població està desocupada. El 37% té professions de perfil baix. Un 72% dels habitants només té estudis primaris. Més de dos mil persones grans viuen soles.

Totes aquestes persones afronten un dia a dia difícil, amb preocupacions molt importants que ens afecten a tots, com la feina, l’habitatge, els fills, etc. Tot això es barreja amb problemes greus de qualitat de vida, d’espai públic, de gentrificació i de seguretat.

Afortunadament, a més a més de la tasca que fan les institucions públiques, al barri del Raval hi ha unes cinquanta entitats que es dediquen a ajudar aquestes persones i, a més, també hi ha molta gent que ofereix el seu ajut a nivell individual. L’esperança és la gent. Amb persones altruistes aconseguirem una societat més digna i cohesionada. Sense aquesta solidaritat els problemes serien molt més greus. Tenim una gran xarxa social molt activa, que no només està facilitant la unió i la bona convivència al barri, sinó que contribueix a reduir problemàtiques i, en alguns casos, brots de violència.

Moltes d’aquestes actuacions provenen de l’Església: les parròquies, Càritas, el treball dels religiosos i diverses entitats del barri, en les quals col·laboren molts cristians com a voluntaris, que posen en pràctica la seva fe. L’actuació d’aquestes entitats d’Església, moltes de les quals he tingut ocasió de visitar, permet cobrir les necessitats bàsiques de les persones, sense deixar d’oferir el necessari aliment espiritual. Atenen les persones que ho necessiten, sense cap discriminació per raó de procedència, llengua, raça o religió. En aquesta labor i treball constant hi ha la llavor d’una societat més humana i fraterna.

Una persona que dona un cop de mà a una altra és a l’avantsala de la trobada amb Déu. Qui s’apropa a un pobre, a un malalt, a qui està sol, és al mateix Crist a qui s’apropa, ja que com diu el papa Francesc: «Les persones pobres i dèbils són la carn de Crist» (Visita apostòlica del Sant Pare a Geòrgia, octubre de 2016).

Agraeixo a tantes persones i entitats l’esforç que fa possible que molta gent senti que forma part d’una família que l’estima. Gràcies a aquest esforç, som i serem una societat acollidora que afronta els problemes donant el millor de si mateixa. Sentir-se part d’una família és la millor vacuna per gaudir de bona salut en qualsevol barri del món. Fem barri, fem família.

Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona. Carta Dominical. 16.12.2018