1,1 quilòmetres quadrats, 49.000 habitants, un 47% d’immigració i un 40% d’atur. Aquestes quatre dades retraten el barri del Raval de Barcelona, la zona amb una concentració de nouvinguts més alta de Catalunya, per sobre de ciutats com Salt (amb 32.000 habitants i una densitat de 4.598 hab./km2 enfront la densitat del barri barceloní de 44.831 hab./km2) que en més d’una ocasió han estat portada de diaris per temes d’immigració. I en ple cor del Raval i enmig d’una gran varietat i quantitat d’entitats que procuren per la integració de la immigració i per la cohesió social hi trobem Braval.

Segons el seu president, Josep Masabeu, Braval és un centre de suport socioeducatiu que, a través de l’esport, fa un seguiment acadèmic dels nois per evitar l’absentisme escolar i guiar-los cap a la formació superior o cap al món laboral. L’entitat es va crear l’any 1998 i des d’aleshores gairebé 1.000 nois han rebut la seva assistència.

El funcionament és clar i eficaç: Braval té muntats 11 equips en competició -6 de bàsquet i 5 de futbol sala- que juguen a la lliga normalitzada de Barcelona i que permet la interrelació amb nois d’altres barris. Quan un noi vol ingressar a l’equip se’l deixa entrenar i jugar un parell de dies i si li agrada es contacta amb els pares o amb els representants legals i se’ls explica que per formar part d’aquests equips cal assumir un compromís que passa per anar a l’escola i una petita col•laboració econòmica mensual. D’aquesta manera, amb un preu simbòlic s’aconsegueix que els responsables del noi tinguin més clar el valor d’aquesta entitat que lluita contra l’absentisme escolar i, a banda, des de Braval també s’ofereixen hores per fer deures que ajuden a veure els punts forts del noi, comunicar-los a l’escola i potenciar al màxim la seva motivació.

Els voluntaris, peça indispensable d’aquest engranatge

Braval no s’entén sense la tasca dels voluntaris. Cada un dels equips esportius compta amb 7 o 8 persones que porten els equips esportius i que acaben fent de referents dels nois, sempre en funció de la sintonia que hi ha entre ells. Un valor afegit de l’entitat és que l’èxit es plasma en el fet que alguns nois que hi han passat com a “alumnes” han acabat fent de voluntaris quan s’han fet més grans, que 200 dels més de 1000 joves que han passat per Braval ja estan treballant, que 13 estan a la universitat i que un ja és enginyer informàtic. El contacte constant amb els nois també ajuda els voluntaris a poder orientar nous programes com els d’immersió lingüística o els casals d’estiu en funció de les seves inquietuds i les seves necessitats i a entrevistar-se periòdicament amb els pares per parlar de cada cas concret.

'Si no et comportes, no jugues'

L’entitat anualment acull uns 200 nois de 30 països diferents que s’agrupen en equips esportius multiètnics per evitar ghettos. 130 voluntaris gestionen aquests grups dedicant-hi 14.000 hores anuals. Setmanalment hi ha tres dies d’activitat: un per a entrenar, un per a competir i un per a l’estudi o les celebracions; una planificació ideada per aconseguir els tres objectius de cohesió social, lluita contra la marginació i facilitació de la incorporació dels immigrants a la societat. Sempre, però, procurant el compliment de la seva part del tracte per part del noi: 'Si no et comportes, no jugues', assegura Masabeu.

Terral, l’homòleg del Braval per a noies

Els fundadors de Braval, abans de crear-lo, van viatjar als Estats Units i a Anglaterra per aprendre d’altres organismes que ja feien aquesta tasca. En ambdós casos es van trobar amb la mateixa recomanació: en el cas dels nois, un nen porta un amic i quan aquest ja és dins l’associació s’aconsegueix el vistiplau dels pares i, aleshores, deixen apuntar-hi la nena, la filla. En el cas de les noies la dinàmica és diferent: si vols captar una nena primer has d’aconseguir la confiança de les mares. I aquesta filosofia se segueix al Terral, el centre amb les mateixes funcions que el Braval orientat només a noies i que articula els seus programes en projectes col•lectius com grups de teatre o corals.

Encara que amb tècniques diferents, ambdues entitats aconsegueixen, del llarg, els seus principals objectius: la cohesió social, la lluita contra la marginació i la facilitació de la incorporació dels immigrants en el barri més multicultural de la capital catalana.

Elisabet Borreda, Reportatge publicat a social.cat el 9.06.2011