Avui hem parlat fonamentalment de la realitat del barri del Raval.
Anem observant una millora en les condicions de vida de les persones, i això ens fa preguntar-nos com serà aquest barri dintre de deu o quinze anys. Serà necessari tant esforç d’atenció social per part de l’administració i de tantes entitats?
Actualment s’està produint una reducció del nombre de famílies que reben una atenció primària (alimentació, roba, etc.), degut al fet que, per poder ser atesos per les entitats, les famílies han de passar primer pel filtre de l’assistenta social per tal que valori la seva situació. Això és positiu, perquè de vegades els recursos anaven a parar a persones que no ho necessitaven. Alhora, les entitats reben els aliments del banc dels aliments en funció del nombre de famílies reconegudes com a “necessitades” per part de l’assistència social. Tot això és positiu, però comporta el perill de què per ajudar els altres “s’hagi de demanar permís” o bé que s’arribi a una situació que només es pugui ajudar a aquells “que siguin autoritzats” i es perdi la relació personal per un afany de control i burocratització del voluntariat.
Observem i seguim amb preocupació una tendència als guetos, per part de molts col·lectius que només es relacionen entre ells. Per això és important crear espais comuns de convivència per afavorir que la gent es relacioni, no pel seu origen, sinó per interessos.
Un altre factor negatiu en el barri és l’increment alarmant del nombre de pisos turístics i edificis comprats per empreses que els rehabiliten i venen o posen en lloguer a preus prohibitius. I això està comportant que els veïns “de tota la vida” hagin de marxar, i també els immigrants es van movent “al pis del costat”, i on abans en una habitació hi vivia una família, ara en viuen dues. És el perill de la gentrificació del barri.