Durant aquest estiu ha esclatat la crisi dels refugiats, que d’alguna manera reprodueixen les problemàtiques que ja hem conegut derivades dels processos d’adaptació dels immigrants. Tornem a estar amb moltes persones en risc d’exclusió social, i hem de seguir atenent-les.

 

Però en el cas dels refugiats, es palesa que el nivell de formació que tenen és molt superior al que estàvem acostumats. Moltes persones tenen estudis, gaudien d’una feina i estabilitat econòmica, i ho han deixat tot per la guerra i la persecució política.

 

No deixa de sorprendre la rapidesa amb la que Alemanya dona l’acollida a aquestes persones, perquè considera que els necessitarà per mantenir el seu mercat laboral. També val a dir que en el nostre país caldrà adoptar una política semblant, ja que necessitarem aquestes persones per compensar la baixa natalitat i poder mantenir l’estat de benestar.

 

D’altra banda el sector immobiliari s’està reactivant, moltes vegades per grups inversos estrangers, però per les actituds que mantenen correm el perill de tornar a caure en la “bombolla”. Sembla com si ens haguéssim oblidat del sotrac que hem passat.