En els processos de cohesió social, a més de pensar en la integració dels immigrants, hem de pensar i actuar també en la manera com les persones autòctones s’acosten a ells.

 

Moltes vegades funcionem per estereotips, algunes vegades deixant-nos portar pels rumors, per falta de coneixença directa. Quan aquesta es dóna, anem passant de pensar en “autòctons” i “immigrants” a pensar en “ciutadans”. Per aquest motiu s’ha d’incidir més en l’assoliment dels drets i els deures que comporta viure a la societat acollidora.

Un factor que ho facilita és l’esforç de promoure la “barreja” d’infants i joves en el sistema escolar, però encara hi ha moltes dificultats per aconseguir-ho, entre altres motius, per les actituds personals d’uns i altres. S’han fet experiències diverses de matriculació en altres zones, però el resultat global és bastant decebedor, perquè els alumnes immigrants es reclouen en sí mateixos, i també els autòctons. De manera que es produeixen grups tancats per trobar la pròpia seguretat.

 

Aquesta barreja es dóna amb més normalitat en les entitats de lleure, però habitualment dins del propi barri. Això és producte de que la gent busca la proximitat. Caldria fomentar més les relacions entre entitats de diversos barris, donat que en uns hi ha més immigrants i en altres menys, per aconseguir el mutu coneixement i una convivència enriquidora. En aquest sentit, es constaten els avantatges de participar en les competicions esportives globals a nivell de la ciutat, com es fa al Braval.

 

La promoció de l’ascensor social és un factor fonamental a l’hora d’aconseguir la convivència i la cohesió social.