Ens trobem en una nova realitat, que evoluciona molt ràpidament, i davant la qual els paràmetres de fa dos o tres anys ja no serveixen per afrontar-la. Cal aprofundir en el coneixement dels problemes estructurals, per tal de donar-hi respostes eficaces.

 

Es constata la tasca de cohesió social realitzada per les escoles, les entitats i la societat civil, que comporta que no hagi esclatat una revolta social com a les banlieus de París en aquests moments de gran crisi social. La generositat de molta gent és un factor positiu que facilita un coixí per tal que la situació no esclati.

 

Però aquesta tasca no es destaca ni té la visibililitat que caldria en els mitjans de comunicació social.

 

Hi ha un desencaix entre la realitat de la immigració i la percepció que en tenim.

 

De vegades els mitjans destaquen els aspectes negatius o "cridaners" de les situacions d'immigració o marginació, i haurien de destacar més les solucions que es van donant als diversos problemes.

 

Però també és veritat que en ocasions l’administració pública respon i actua més ràpidament quan un problema es presenta com a molt greu en els mitjans de comunicació.