L’increment de la pobresa ha fet necessari l’ús de recursos extraordinaris per a solucionar les necessitats bàsiques: alimentació, especialment en els infants i les persones grans, habitatge, etc.

 

La generositat de molta gent és un factor positiu que facilita un coixí per tal que la situació no esclati. Però no n’hi ha prou.

 

Fins ara, es deia que la manca de formació era un problema per accedir als llocs de treball, però ara ens trobem a la vegada amb un increment de l’atur i amb molts llocs de treball sense cobrir. Observem que està augmentant el desencaix entre la formació i la inserció laboral. Hi ha molta gent ben formada que no troba feina, i ha de marxar a treballar a d’altres països: metges i infermeres a Anglaterra, sector de l’hostaleria a Àustria, etc.

 

Ens trobem en una nova realitat, que evoluciona molt ràpidament, i davant la qual els paràmetres de fa dos anys ja no serveixen per afrontar-la. Cal aprofundir en el coneixement dels problemes estructurals, per tal de donar-hi respostes eficaces.