Va ser rebut al carrer per en Pep, el president, i en Jordi, el director. A l'entrada va saludar a l'Agustí, president de la Fundació Raval Solidari -propietària del local de Braval- i a la Núria Gispert, que des del principi ens ha ajudat tant i està en el comitè organitzador de les Converses sobre Immigració a Braval.
Pujant al pis de dalt, en Jordi li anava explicant diverses notícies sobre les activitats i els participants. Al hall de dalt va saludar un periodista i alguns voluntaris. Entrà a l'oratori i pregà uns moments davant el Santíssim.
A continuació mantingué a la sala d'estar una trobada amb els responsables de l'associació, que li explicarem el funcionament, les dificultats i els resultats de la nostra feina. El prelat ens va encoratjar, tot dient que cal tenir esperança "perquè com deia sant Josepmaria, dels treballs que són per a Déu mai es perd res". Va subratllar que des del Braval s'ajuda a moltes persones, i que el fruit del treball que es realitza es recolza en les oracions que arriben de tot el món.
Després es va dirigir cap a una de les sales, on un grup de participants estava preparant unes galetes i gofres, sota el mestratge d'en Pep, un voluntari que és pastisser, i d'altres voluntaris. Es va interessar per les procedències i estudis de cadascun, i li regalarem una capsa amb unes galetes acabades d'elaborar.
Tot seguit baixarem a l'aula de robòtica, on hi havia en Frederic i altres voluntaris amb un grup que preparaven uns robots. El prelat es va interessar també per la seva feina.
I finalment tornà a l'entrada i s'acomiadà de tots, que ens havíem anat reunint allà. Després de donar-nos les gràcies per la feina que es fa a Braval va impartir la benedicció sobre nosaltres, els participants, les famílies i els voluntaris.
Una curta estada de poc més de mitja hora, que queda per al record i ens encoratja a seguir en aquesta feina.
