Com els altres anys, un dia esplèndid de sol i temperatura ens va permetre fruir de la sortida programada, amb un horari similar als dels anys passats.

Després de Missa d’onze, des de les “canxes” ens vam encaminar a la estació dels ferrocarrils de Sarrià, baixant al de Baixador de Vallvidrera. 

A l’entada de l’ermita de Santa Maria de Vallvidrera ens esperava en Jordi, que havia fet la gestió de demanar la clau per accedir al recinte.

Als peus de la Mare de Déu vam resar el Rosari i encomanàrem totes les famílies de Braval. Els petits, com no, no van perdre l’ocasió de fer sonar la campana i pujar al campanar.  

Com a novetat, vàrem descobrir que havien instal·lat taules i bancs de pic-nic dins del mateix recinte. Els altres anys calia trobar taules buides al pic-nic que és a sota del pantà, i que està molt concorregut. 

Després fèrem un passeig pels voltants del pantà: presa, mirador sobre l’aigua, pas sobre la mateixa presa, ànecs i tortugues. Aquets any hem trobat a faltar el porc senglar i les seves cries; l’home amb el “lloro” també hi era.

Vam tornar al recinte de l’ermita, on estrenarem les taules noves. L’ombra dels arbres, i la tranquil·litat del lloc van fer que el dinar i la tertúlia familiar fossin especialment agradables. Els més joves van fruir dels jocs de màgia d'en Lluís i en Pep, que son veritables experts.

I com l’any passat, vam tornar a Barcelona pujant al funicular de Vallvidera per un camí diferent i molt bonic, encara que una mica més llarg. Com que el dia era esplèndid i l’aire estava molt net, les vistes de Barcelona des del mirador del Funicular eren meravelloses.